Un videoclip sobre política que comença amb un gibrell de tomàquets: Mike Sain't Louis desgrana «Un político español» pla a pla

Madrid, 25 d'octubre de 2026.

Dada curiosa: el videoclip d'«Un político español», la cançó de Mike Sain't Louis sobre el desencís amb la classe política, no comença amb cap polític. Comença amb un gibrell enorme ple de tomàquets i un home d'uniforme que hi remena amb un cullerot de fusta. L'artista indie alternatiu de Madrid, que es presenta com «el primer cantautor IA», ho explica en un nou article del seu blog: «A Espanya, quan una cosa ens indigna, acabem parlant de menjar.» El text recorre el clip pla a pla, en el mateix ordre en què el va muntar.

Una queixa de sobretaula, posada en estrofes

De totes les seves cançons, diu, aquesta és probablement la que més s'assembla a una conversa de bar. No té metàfores ni personatges amb nom. Té una queixa que tothom ha sentit alguna vegada en una sobretaula, i ell es va limitar a ordenar-la en estrofes. Per això, quan va començar a pensar el vídeo, ho tenia clar: res de mítings de veritat, res de cares conegudes, res de sigles. «Volia una festa de tomàquets.»

El clip es va publicar a YouTube el 27 de maig de 2025, a les vuit del vespre, hora de Madrid, i dura 2:52. La cançó forma part del segon disc de la seva trilogia, «Ojalá se pudiera viajar a GAYFOLK», que ell defineix com un disc de ganes i de ràbia a parts iguals. Aquí pesa més la ràbia, però una ràbia amb ironia, «de les que se't passen rient».

Ningú és real

Abans de començar, Mike Sain't Louis fa un aclariment que considera important: totes les persones que surten al vídeo són inventades. No hi ha cap polític real, cap partit i cap lloc concret que es pugui assenyalar. Els vestits, els uniformes, les tribunes i les banderes funcionen com a disfresses, són el decorat d'una idea i no el retrat de ningú.

És una decisió coherent amb la seva manera de treballar. Escriu totes les lletres; la música i la interpretació vocal es generen amb intel·ligència artificial, que fa servir com a eina de producció i arranjaments; i com a director artístic decideix què es veu i què no. En aquest cas, el que no es veu és qualsevol cara reconeixible.

Tomàquets abans que discursos

La primera escena passa en una plaça d'edificis antics, amb balcons de ferro i façanes de pedra. Darrere, molta gent apinyada amb abrics foscos; al fons onegen dues banderes vermelles i grogues. En primer pla, l'home de l'uniforme blau marí amb botons daurats al costat del gibrell. Damunt, el títol: «UN» i «POLÍTICO» en rosa xiclet, «ESPAÑOL» en groc.

Cinc segons després apareixen més homes amb abric i gorra, cadascun amb el seu cullerot, traient tomàquets «com qui serveix un cuinat en un casament». Un aixeca el braç per llançar. La gent de darrere crida.

Per a l'autor, aquell gibrell té alguna cosa de festa major d'estiu i alguna cosa de càstig antic, de quan al còmic dolent li llançaven hortalisses des del pati de butaques. Des del primer segon queda clar que això serà una revetlla, no un telenotícies.

L'escalinata dels bitllets

Cap al segon 11 canvia el to. Una façana neoclàssica, columnes enormes, dues portes de fusta altíssimes. A l'escalinata, un home de vestit està ajupit, gairebé assegut en un esglaó, amb una bossa a la mà. Pertot arreu hi ha bitllets solts, escampats pels graons com fulles a la tardor.

«És una imatge que em resulta gairebé tendra de tan ridícula», escriu. El poder que s'ha d'ajupir a recollir el que li ha caigut. L'escena enllaça amb l'estrofa final, la seva preferida, la que porta la queixa segles enrere fins a tota una dinastia, amb la idea que els de dalt es van rellevant per torns i que els diners surten sempre de la mateixa butxaca: la del contribuent. Al vídeo, el relleu es veu com una escala: uns pugen, altres baixen, i els bitllets es queden als graons.

L'uniforme a la tribuna

Entre els segons 16 i 22 apareix una altra figura. Sota un cel gris, al costat d'una columna altíssima i d'una filera de pals amb banderes, un home amb uniforme militar de color caqui treu el cap per una tribuna de pedra, amb el braç estès i la mà oberta, com qui fa un discurs. Cap al segon 22 apareix la multitud: siluetes a contrallum amb els braços enlaire i un tomàquet vermell que vola cap a la tribuna. L'autor insisteix que no és ningú en concret: un uniforme, una postura i una tribuna.

Per què interessa a Catalunya

El públic català coneix bé la sàtira política feta amb humor i disfressa, i també la tradició de la revetlla i la festa al carrer. El clip d'«Un político español» parla aquest idioma visual, i ho fa sense assenyalar ningú, amb una queixa que qualsevol pot reconèixer. A més, és un bon exemple de com un artista independent treballa avui amb la intel·ligència artificial sense renunciar a l'autoria de les paraules.

On escoltar-la

«Un político español» i tot el catàleg, 273 senzills i més de 280 videoclips publicats en uns dos anys, s'escolten i es descarreguen gratis a https://mikesaintlouis.com, amb la lletra de cada cançó. També són a Spotify, Deezer i les principals plataformes. Més al seu blog: https://mikesaintlouis.com/blog/tomates-en-la-plaza-sacos-de-billetes-y-un-muro-de-camaras-el-videoclip-de-un-politico-espanol-escena-a-escena

Sobre Mike Sain't Louis

Lletrista, compositor, productor musical i director artístic amb base a Madrid, Mike Sain't Louis dirigeix el seu propi segell independent, MIKE SAIN'T LOUIS, sense discogràfica ni intermediaris. Artista indie alternatiu i «el primer cantautor IA», ha construït PLANETA GAYFOLK al voltant d'una trilogia, de «Descubierto un nuevo planeta llamado GAYFOLK» a «El día de la liberación», que narra el viatge cap a un planeta on cadascú pot viure tal com és. Les seves cançons, en castellà i també en anglès, francès o portuguès, passen de l'electropop a la copla. El 2024, «Tan Cateto» es va fer viral a TikTok.

Contacte de premsa

Correu: info@mikesaintlouis.com Web: https://mikesaintlouis.com Instagram: @planetagayfolk