«Cada setmana em pregunto si això compta com a meu»: Mike Sain't Louis parla de la síndrome de l'impostor de qui crea amb IA

Madrid, 25 d'octubre de 2026 – Mike Sain't Louis és un artista indie alternatiu establert a Madrid que es presenta com «el primer cantautor IA». Escriu totes les seves lletres i és compositor, productor musical, director artístic i CEO del seu propi segell independent, MIKE SAIN'T LOUIS, sense discogràfica ni intermediaris. La música i la interpretació vocal es generen amb intel·ligència artificial, que ell dirigeix com a eina de producció i arranjaments; la paraula, la idea i la direcció artística són seves. En uns dos anys de feina ha publicat 273 senzills i més de 280 videoclips dins del projecte PLANETA GAYFOLK. Parlem amb ell d'una pregunta incòmoda que, diu, no li fa ningú: la que es fa ell mateix.

«Una veu petita i molt educada»

Has escrit que hi ha una pregunta que ningú no et fa però que et fas tu gairebé cada setmana. Quina és?

«I això compta com a teu?». No arriba en una entrevista ni en un comentari d'Instagram. Arriba quan estic sol, normalment just quan surt una cançó i algú m'escriu per dir-me que li ha agradat. En lloc d'alegrar-me sense més, una veu petita i molt educada m'ho xiuxiueja a l'orella.

Té nom, aquesta veu?

Sí: síndrome de l'impostor. L'expressió ve d'un article de 1978 de dues psicòlogues nord-americanes, Pauline Rose Clance i Suzanne Imes, que la van observar en dones amb trajectòries brillants convençudes de no merèixer el que havien aconseguit. Però vull deixar clara una cosa: no és un diagnòstic clínic. No surt al DSM-5 ni a la CIE-11. Jo no soc psicòleg; parlo del que he llegit en fonts fiables i del que em passa a dins.

Per què creus que et toca especialment a tu?

Perquè pesa més en qui sent que no encaixa al lloc on és. I jo he arribat a l'ofici per una porta que no és la de sempre. No tinc una banda ni un segell gran al darrere. Tinc unes lletres i una eina. Quan algú et diu que el que fas no és art, la veu de dins troba un aliat.

La cançó on les paraules no són meves

Parlem de «Cariño trianero». És una versió.

Sí, i és la cançó que més m'ajuda a pensar en tot això. És un homenatge a Carmen Sevilla i a tota una època de la música espanyola amb ànima, lluentons i veritat. Vaig respectar la lletra tal com era, perquè no calia tocar ni una paraula: la història ja ho diu tot.

Precisament tu, que reivindiques que escrius totes les teves lletres.

Per això mateix. És l'excepció que em recorda on és la meva feina. En aquesta cançó les paraules no són meves i ho dic. El que sí que és meu és la mirada: la porto des del meu planeta GAYFOLK, marica, lliure i contemporània. No per copiar-la, sinó per celebrar-la. Carmen Sevilla va obrir el camí; jo només hi poso la meva llum i la meva veritat.

I la veu de l'impostor, què hi diu?

Hi diu: «Ho veus? Ni tan sols ho has escrit tu». I jo li responc que l'autoria no és només escriure, també és decidir què vols dir i des d'on. Quan reconec obertament el que no és meu, el que sí que ho és queda més net.

Riure's d'un mateix abans que ho faci un altre

Després hi ha «La Shakira y el Piqué de todo a 1 euro», que és tot el contrari: pura sàtira.

És una cançó sobre una parella gai que surt molt a la tele, que és la parella de l'any, molt moderna i molt fashion. I al mig de tot això el narrador decideix quin paper li toca a cadascú:

A partir de ahora yo soy la Shakira marica del Todo a un Euro.

Et dius a tu mateix «de tot a un euro». No és una mica cruel?

És la millor medicina contra l'impostor que conec. Si ja m'he posat jo l'etiqueta de rebaixa, ningú me la pot enganxar per sorpresa. El camp té això: exagerar sabent que exageres. Me'n ric de mi abans que ho faci un altre, i així la broma és meva.

Com conviu amb el dubte

Què fas quan la veu apareix?

Tres coses. La primera, separar el que sento del que és. Que em senti un impostor no vol dir que ho sigui. La segona, mirar el treball real: les hores reescrivint, les desenes de versions que descarto, les nits triant. La màquina tarda minuts; jo tardo el que tardo. I la tercera, parlar-ne. Aquesta veu viu del silenci.

Creus que algun dia desapareixerà?

No ho sé. Potser no ha de desaparèixer. Potser només ha de deixar de manar. Si un dia deixo de preguntar-me si una cançó és prou bona, segurament és que he deixat de cuidar-la.

Què li diries a algú que crea amb IA i sent el mateix?

Que no està sol. Que la pregunta «això compta com a meu?» és més honesta que la de molta gent que no se la fa mai. I que la resposta és a la feina, no als comentaris.

Per què interessa a Catalunya

Catalunya té una relació llarga i viva amb la cançó d'autor i amb la música independent, i també un debat intens sobre tecnologia i creació. Mike Sain't Louis hi aporta una veu que parla sense embuts dels dubtes que comporta crear amb intel·ligència artificial, amb humor i amb una mirada queer. Escriu sobretot en castellà, però també en anglès, francès i portuguès. Molta gent el va descobrir el 2024, quan «Tan Cateto» es va fer viral a TikTok.

On escoltar i descarregar

Totes les cançons s'escolten i es descarreguen gratis a https://mikesaintlouis.com, cadascuna amb la seva lletra. També són a Spotify, Deezer i les principals plataformes.

Sobre Mike Sain't Louis

Mike Sain't Louis, artista indie alternatiu de Madrid, signa com «el primer cantautor IA». La seva trilogia GAYFOLK —«Descubierto un nuevo planeta llamado GAYFOLK», «Ojalá se pudiera viajar a GAYFOLK» i «El día de la liberación»— és un sol viatge cap a un planeta on cadascú pot viure tal com és. Amb ajuda professional, converteix anys de relacions amb parelles narcisistes en música per fer visible l'abús psicològic. El seu estil va de l'electropop a la copla i de la balada al pop alternatiu queer.

Contacte de premsa

Mike Sain't Louis Correu: info@mikesaintlouis.com Web: https://mikesaintlouis.com Instagram: @planetagayfolk