Un ocell groc, un tros de pa enverinat i un carrer moll de neó: l'imaginari visual de Mike Sain't Louis a «El canario que miente»

Madrid, 25 d'octubre de 2026

Un canari és un ocell petit, groc i simpàtic que canta bé. Ningú no en desconfia. Precisament per això Mike Sain't Louis l'ha triat per posar títol a una de les seves cançons més incisives: «El canario que miente». L'artista indie alternatiu establert a Madrid, que es presenta com «el primer cantautor IA», hi dibuixa el retrat d'aquells qui s'amaguen darrere d'un somriure i d'un «que maco que sembla», que juren pels seus pares mentre preparen la mentida següent. Al seu univers, PLANETA GAYFOLK, cada cançó arriba acompanyada d'una imatge pròpia: el catàleg suma 273 senzills i més de 280 videoclips. I aquesta, potser més que cap altra, està pensada per ser vista tant com escoltada.

Una cançó que comença per una imatge

Hi ha autors que pensen en acords i autors que pensen en escenes. Mike Sain't Louis és dels segons. El títol mateix d'«El canario que miente» ja és un plànol: un ocell de colors amables, tancat o no en una gàbia, que refila una melodia dolça i que, tanmateix, menteix.

En el text amb què presenta la cançó, ell hi afegeix una segona imatge, encara més potent: «El trozo de pan… que siempre tiene veneno». El tros de pa que algú t'ofereix amb aparença de generositat i que, en realitat, porta verí. És una metàfora gairebé de conte popular, d'aquelles que s'entenen sense explicació i que queden gravades a la retina.

I n'hi ha una tercera: la del mirall. «El canario que miente no és només una cançó», escriu l'artista. «És un espejo que devuelve la imagen real del "buena gente"» —un mirall que torna la imatge real del «bona gent». Ocell, pa i mirall: tres objectes simples que, junts, formen un petit storyboard sobre l'engany.

«Jo no veig les cançons com una cosa només per a l'orella. Quan escric, ja veig colors, llocs, gestos. El canari el vaig veure groc i brillant abans de tenir la primera frase. Aquesta és la gràcia: que el que sembla més innocent sigui el que més mal fa», explica Mike Sain't Louis.

Més de 280 videoclips: el catàleg com a galeria

Aquest pensament visual no és una excepció en la seva obra. PLANETA GAYFOLK és un projecte construït en uns dos anys de feina constant: 273 senzills i més de 280 videoclips. Pocs artistes independents, i encara menys sense cap discogràfica al darrere, poden presentar un arxiu d'imatges d'aquesta dimensió associat a la seva música.

Mike Sain't Louis és lletrista, compositor i productor musical, director artístic i CEO del seu propi segell independent, MIKE SAIN'T LOUIS. Escriu totes les seves lletres. La música i la interpretació vocal es generen amb intel·ligència artificial, que fa servir com a eina de producció i arranjaments. Però la idea, la paraula i la direcció artística —que inclou la imatge— són seves. Per això la seva etiqueta, «el primer cantautor IA», no parla només d'una manera de fer cançons, sinó d'una manera de dirigir-les de dalt a baix: del vers al plànol.

«M'agrada que cada cançó tingui la seva cara. Si algú arriba a la meva música per un videoclip i després es llegeix la lletra, perfecte. Si arriba per la lletra i després busca la imatge, també. Són dues portes a la mateixa casa», comenta.

Aquesta manera de treballar té una conseqüència interessant per a qui escolta. Les seves cançons no es consumeixen només de passada, amb el mòbil a la butxaca: conviden a aturar-se, a mirar, a llegir. La lletra és el punt de partida; la imatge, una segona capa de lectura que reforça el to de cada història. En un tema com «El canario que miente», on tot gira al voltant de les aparences, aquesta doble capa té tot el sentit: el que es veu i el que s'amaga sota el que es veu.

També diu molt de la seva independència. Dirigir més de 280 peces visuals sense un equip de discogràfica al darrere exigeix criteri, constància i una idea molt clara de què vols explicar. Cada decisió, del color al gest, passa per les mateixes mans que han escrit la lletra.

El retrat del «bona gent»

Què explica exactament «El canario que miente»? Segons el seu autor, va dirigida a tots aquells qui s'amaguen darrere d'un somriure. Als qui juren pels seus pares mentre preparen la mentida següent. Als qui fingeixen humilitat per amagar el control.

És un perfil que molta gent reconeixerà: la persona encantadora de cara enfora, que tothom troba «molt maca», i que en la intimitat fa exactament el contrari del que diu. La cançó no ataca ningú amb nom i cognoms; dibuixa un arquetip. I ho fa amb l'estil propi de l'artista: directe, sense eufemismes, amb la ironia com a arma.

Aquest retrat entronca amb el propòsit que Mike Sain't Louis ha explicat públicament. Amb ajuda professional, converteix en música anys de relacions amb parelles narcisistes, per donar visibilitat a l'abús narcisista i psicològic i a les seves empremtes en la salut mental, i perquè qui ho viu se senti vist i cregut. El «canari que menteix» és, en aquest sentit, una figura que tothom qui ha passat per una relació així identificarà a l'instant: el que canta bonic i ofereix pa enverinat.

«La gent que fa més mal no sol tenir cara de dolenta. Sol tenir la millor cara de la festa. Per això els vaig convertir en canari: perquè ningú no sospita d'un ocellet que canta», diu.

La signatura: un planeta nou

Mike Sain't Louis signa el seu text sobre la cançó amb el nom del primer capítol de la seva trilogia: «Descubierto un nuevo planeta llamado GAYFOLK». La trilogia GAYFOLK està formada per tres discos concebuts com un sol viatge: «Descubierto un nuevo planeta llamado GAYFOLK», «Ojalá se pudiera viajar a GAYFOLK» i «El día de la liberación». El destí és un planeta on cada persona pot viure tal com és.

L'estil és pop alternatiu queer, desvergonyit i sense censura, amb humor i molt de camp. Passa de l'electropop a la copla, del pop alternatiu a la balada, amb cançons en castellà i també en anglès, francès o portuguès. Els temes: amor i desamor, exnòvios, veïnes xafarderes, la vida queer a Espanya, l'alliberament, la salut mental. Les lletres poden ser explícites, i això també forma part de l'obra. Molta gent el va descobrir el 2024, quan «Tan Cateto» es va fer viral a TikTok.

Per què pot interessar el públic de Catalunya

Catalunya té una relació llarga i fecunda amb la imatge com a part de la música: des de la tradició de la il·lustració i el disseny gràfic fins a una escena audiovisual i de videoclip molt activa. Un artista que concep cada cançó com una peça visual, i que n'ha produït més de 280, té molt a dir a un públic acostumat a mirar amb atenció.

A més, el públic català coneix bé el sentit de la ironia i del retrat social mordaç. «El canario que miente» parla d'un tipus humà universal, però el fa amb un llenguatge de carrer, molt proper. I arriba, com tota la seva música, amb la lletra publicada i de franc, perquè qualsevol persona la pugui llegir, escoltar i compartir sense intermediaris.

Per a l'escena LGTBI+ catalana, a més, el projecte PLANETA GAYFOLK ofereix una mirada queer sense filtres sobre la vida quotidiana a l'Estat, feta per un autor independent que no demana permís a ningú.

La foto: pluja i neó

La fotografia que acompanya aquesta nota mostra Mike Sain't Louis en un carrer mullat per la pluja, il·luminat per llums de neó. És una escena nocturna i reflectida: l'asfalt mullat fa de mirall i dobla els colors dels rètols. Difícilment es podria trobar un decorat millor per a una cançó que parla d'aparences i de reflexos. Allò que brilla al terra no és la llum de debò, sinó la seva còpia. Com el somriure del canari.

On escoltar-la i descarregar-la gratis

«El canario que miente» i tot el catàleg de PLANETA GAYFOLK es poden escoltar i descarregar gratis al web oficial de l'artista, https://mikesaintlouis.com, amb la lletra de cada cançó. No cal pagar ni subscriure's: la música hi és perquè qualsevol persona l'escolti, la baixi i la comparteixi. També està disponible a Spotify, Deezer i les principals plataformes digitals. Les novetats del projecte es publiquen a Instagram, a @planetagayfolk.

Sobre Mike Sain't Louis

Mike Sain't Louis és un artista indie alternatiu establert a Madrid que es presenta com «el primer cantautor IA». Lletrista, compositor, productor, director artístic i CEO del seu segell independent MIKE SAIN'T LOUIS, escriu totes les seves lletres i treballa amb la intel·ligència artificial com a eina per a la música i la interpretació vocal. El seu projecte PLANETA GAYFOLK aplega 273 senzills, més de 280 videoclips i la trilogia GAYFOLK, un viatge cap a un planeta on tothom pot ser qui és. Pop alternatiu queer amb humor i camp, en castellà, anglès, francès i portuguès, sobre amor, desamor, vida queer, alliberament i salut mental.

Contacte de premsa

Mike Sain't Louis — MIKE SAIN'T LOUIS Correu electrònic: info@mikesaintlouis.com Web: https://mikesaintlouis.com Instagram: @planetagayfolk