La sang que no es veu: Mike Sain't Louis explica per què el monstre de «Como en la matanza de Texas» no porta serra mecànica

Madrid, 25 d'octubre de 2026. Un home amb una serra mecànica a l'espatlla, un davantal de carnisser tacat i la pell esquitxada de vermell. Darrere, una casa de fusta amb el porxo tort, un molí de vent de ranxo i un cel vermell amb el sol que s'enfonsa. És la portada de «Como en la matanza de Texas», i té un parany. Mike Sain't Louis, artista indie alternatiu establert a Madrid que es presenta com «el primer cantautor IA», ho explica al seu blog: qui parla a la cançó no és el de la serra. És la víctima. I el monstre de la lletra no porta res que es pugui veure.

La cançó forma part de «Descubierto un nuevo planeta llamado GAYFOLK», el primer disc de la trilogia GAYFOLK. En el nou text, l'autor deixa de banda el retrat del vampir emocional que la protagonitza, que ja havia explicat en altres entrades, i se centra en el final: el moment en què la víctima demana ajuda i ningú no la creu. O, pitjor, la creuen una estona i després deixen de fer-ho.

Un terror a l'inrevés

En les pel·lícules de terror dels anys setanta, recorda Mike, el monstre es veu. Porta màscara, ganivet, serra. Saps qui és des de la primera escena; la por ve de no saber quan apareixerà. A la cançó passa al contrari. El vampir emocional porta una màscara d'innocència, difícil de sospitar. No té ullals ni capa. Té encant.

«A l'home de la serra el pots assenyalar. A l'altre, no», diu l'artista. «Quan intentes explicar el que t'està fent, la gent mira el paio simpàtic de la barra i pensa que exageres. La portada és la versió fàcil del monstre. La lletra és la versió difícil».

Cadenes al bar

L'escena d'entrada té més suc del que sembla. El vampir arrossega les seves cadenes pel bar, amb un somriure forçat. Les cadenes, al cinema i als contes, són cosa de fantasmes: l'espectre que vaga pel castell arrossegant ferros. La cançó barreja les dues criatures. És vampir perquè xucla, però entra com un fantasma.

I el lloc on es passeja no és cap castell de Transsilvània: és un bar. Per a molta gent del col·lectiu, el bar és on es fan amics, on es lliga, on es troba els seus. Que el monstre es mogui justament per aquí el fa molt més proper. Segueix a la barra de sempre, saludant tothom i demanant una altra ronda, i només qui parla a la cançó sent el soroll de les cadenes.

Mossegar sense sang

Hi ha un vers al principi que, segons el mateix autor, és dels més precisos del seu catàleg per parlar d'un cert tipus de dany:

Muerdes sin sangrar, pero dejas cicatriz.

Una mossegada que no sagna no es pot ensenyar. No hi ha ferida oberta ni bena, ni cap marca que es pugui fotografiar per a un comunicat mèdic. I tanmateix la cicatriu hi queda. Es nota cada vegada que algú parla amb un to semblant, cada vegada que es torna a aquell bar, cada vegada que algú nou somriu i et descobreixes desconfiant.

«Si algú et pega, tens un blau», resumeix Mike. «Si algú et manipula durant mesos, el que tens és una sensació. I les sensacions es poden discutir. Sempre hi ha algú disposat a dir-te que ho has entès malament, que ell no és així, que potser ets tu».

Cap prova del delicte

Més endavant, la lletra torna a la mateixa idea amb una imatge encara més clara: parla de sang invisible i diu que «no hay prueba del delito ni un charco que limpiar». És aquí on la cançó de terror es converteix en una cançó sobre la credibilitat. Sense proves, la persona que demana ajuda queda sola davant de la seva pròpia paraula, i aquesta paraula pesa menys que el somriure de l'altre.

Aquest és, segons l'autor, el nucli de tot plegat: el maltractament psicològic no deixa rastre que es pugui ensenyar, i per això costa tant que el creguin. Amb ajuda professional, Mike converteix en música anys de relacions amb parelles narcisistes, amb un propòsit que ha explicat públicament: donar visibilitat a l'abús narcisista i psicològic i a les seves petjades en la salut mental, i que qui ho viu se senti vist i cregut.

Una cançó per al públic català

La cançó és en castellà, però la imatge que proposa no necessita traducció. A Catalunya, com a qualsevol lloc, hi ha bars de barri on tothom es coneix i on un somriure simpàtic pot amagar el que ningú no veu. La proposta de Mike, que barreja l'estètica dels pòsters de videoclub de terror amb una reflexió seriosa sobre la salut mental, encaixa amb un públic acostumat a llegir la música alternativa també com a crònica social. L'humor camp i descarat de PLANETA GAYFOLK hi és, però aquí fa un pas enrere per deixar parlar la víctima.

On escoltar-la

«Como en la matanza de Texas» i tot el catàleg de PLANETA GAYFOLK es poden escoltar i descarregar gratis a https://mikesaintlouis.com, amb la lletra de cada cançó. També són a Spotify, Deezer i les principals plataformes. El text complet de l'artista es pot llegir al seu blog: https://mikesaintlouis.com/blog/sangre-invisible-como-en-la-matanza-de-texas-y-por-que-nadie-cree-a-quien-pide-ayuda

Sobre Mike Sain't Louis

Mike Sain't Louis és un artista indie alternatiu de Madrid que es defineix com «el primer cantautor IA». És lletrista, compositor i productor musical, director artístic i CEO del seu propi segell independent, MIKE SAIN'T LOUIS, sense discogràfica ni intermediaris. Escriu totes les seves lletres; la música i la interpretació vocal es fan amb intel·ligència artificial, que fa servir com a eina de producció i arranjaments. El seu projecte, PLANETA GAYFOLK, reuneix 273 senzills i més de 280 videoclips publicats en uns dos anys de feina, i s'articula en una trilogia de tres discos pensats com un sol viatge cap a un planeta on cadascú pot viure tal com és. El 2024, «Tan Cateto» es va fer viral a TikTok i va portar molta gent fins al seu univers, que va de l'electropop a la copla i de la balada al pop alternatiu queer.

Contacte de premsa

Correu: info@mikesaintlouis.com Web oficial: https://mikesaintlouis.com Instagram: @planetagayfolk