L'orella com a corrector de proves: Mike Sain't Louis, l'artista que tria entre desenes de versions perquè cada paraula arribi sencera

Madrid, 25 d'octubre de 2026. A les editorials d'abans hi havia un ofici que avui gairebé ningú no recorda: el corrector de proves. No escrivia el llibre ni el signava. Rebia les galerades, es posava les ulleres i llegia a poc a poc buscant l'errata, la paraula repetida, la línia que no tocava. Si feia bé la feina, ningú no se n'adonava. Mike Sain't Louis fa servir aquesta imatge per explicar una part del seu treball que gairebé no es veu: escoltar.

Mike Sain't Louis és un artista indie alternatiu amb base a Madrid que es presenta com «el primer cantautor IA». Escriu totes les seves lletres i és compositor, productor musical, director artístic i CEO del seu propi segell independent, MIKE SAIN'T LOUIS, sense discogràfica ni intermediaris. La música i la interpretació vocal es generen amb intel·ligència artificial, una eina de producció i arranjaments que ell dirigeix. En uns dos anys ha publicat 273 senzills i més de 280 videoclips dins del projecte PLANETA GAYFOLK.

D'una lletra, desenes de cançons

El procés comença sempre amb un text seu. Quan el porta a l'eina, d'una mateixa lletra en surten moltes versions: de vegades unes quantes, de vegades desenes. Cadascuna amb una melodia, un ritme i una manera pròpia de dir les frases. I entre totes n'ha de quedar una.

«La gent es pensa que la feina és prémer un botó», diu. «La feina és el que ve després: escoltar, descartar, tornar a demanar. Tinc la sensació de ser més corrector que no pas mag».

La prova del dictat

Té un mètode senzill. La primera escolta la fa amb la lletra al davant, com qui segueix una partitura. La segona, si la versió ha sobreviscut, la fa sense mirar. És el que ell anomena la prova del dictat: podria copiar la lletra en un paper només amb el que sent?

«Les meves cançons viuen del que diuen», explica. «Si un acudit no s'entén, no és un acudit, és soroll amb bona intenció. Si el nom d'un ex queda borrós, la venjança perd la punteria. Hi ha versions precioses on les paraules es fonen com un murmuri. En una altra música pot ser una virtut. En la meva, gairebé sempre és un problema».

No demana una dicció de telenotícies. Demana que les paraules que sostenen la cançó —el títol, la rima que remata, la paraula de l'acudit— arribin senceres. La resta pot respirar. La música, diu, ha d'estar al servei de la lletra, com un bon vestit al servei de qui el porta.

Un acudit que ha d'arribar sencer

Pocs temes il·lustren tan bé aquesta exigència com «El productor de Madonna no compra en Mercadona». La lletra comença amb un lament que molts creadors reconeixeran: haver de demostrar constantment a tothom que té talent, que allò seu no és un conte, malgrat fer servir IA. Tot seguit arriba la resposta, amb el to burleta que caracteritza GAYFOLK: la cançó recorda Mirwais, el productor de Madonna, i la reina del pop que continua amb la corona posada.

Després el tema gira cap al desamor. A l'ex li encantava Madonna; el narrador, escaldat, canvia de marca:

me he cambiado a la marca blanca de Mercadona

Aquí és on l'orella fa d'editora. Si «Madonna» i «Mercadona» no se senten clares i enfrontades, l'acudit desapareix. La cançó també juga amb la desmesura del seu autor —noranta-tres cançons en lloc de tretze, amb els seus noranta-tres videoclips— i acaba al supermercat, l'escenari menys glamurós possible per a un drama pop.

L'altre registre: «El canario que miente»

A l'altra punta hi ha «El canario que miente», un tema sense acudit. Mike el va presentar com una cançó dedicada als qui s'amaguen darrere d'un somriure i d'un «que maco que sembla»; als qui juren pels seus pares mentre preparen la mentida següent; als qui fingeixen humilitat per amagar el control. Ell mateix la defineix com un mirall que retorna la imatge real de la «bona gent»: el tros de pa que sempre porta verí.

«Aquí no busco la rialla», reconeix. «Busco que qui ho ha viscut s'hi reconegui». Forma part d'una línia del seu catàleg en què, amb ajuda professional, converteix en música anys de relacions amb parelles narcisistes per donar visibilitat a l'abús psicològic i a les seves petjades en la salut mental. En aquestes cançons, l'escolta encara és més exigent: el to ha de ser just, sense estridència.

Una foto sense decorat

El retrat que acompanya aquest perfil és el més nu de tots: paret blanca, americana blanca, cap distracció. És una bona metàfora del seu mètode. Quan treu tot el que sobra, el que queda és la paraula.

Per què interessa a Catalunya

Per al públic català, acostumat a una escena independent que valora la lletra i l'autoedició, la figura de Mike és un cas interessant: un autor que porta tot el procés des d'un segell propi i que posa la paraula per davant de tot. Les cançons són majoritàriament en castellà, amb altres en anglès, francès o portuguès, i cada tema es publica amb la lletra completa, cosa que en facilita l'escolta atenta. Molta gent el va conèixer el 2024, quan «Tan Cateto» es va fer viral a TikTok.

On escoltar-lo i descarregar-lo

Tot el catàleg, inclosa la trilogia GAYFOLK —«Descubierto un nuevo planeta llamado GAYFOLK», «Ojalá se pudiera viajar a GAYFOLK» i «El día de la liberación»—, s'escolta i es descarrega gratis a https://mikesaintlouis.com, amb la lletra de cada cançó. També és a Spotify, Deezer i les principals plataformes. Instagram: @planetagayfolk.

Sobre Mike Sain't Louis

Mike Sain't Louis és lletrista i director artístic d'un univers propi, PLANETA GAYFOLK. Artista indie alternatiu establert a Madrid i «el primer cantautor IA», fa un pop alternatiu queer que salta de l'electropop a la copla i a la balada, amb humor, camp i sense censura. Treballa sense intermediaris des del seu segell, MIKE SAIN'T LOUIS.

Contacte de premsa

Mike Sain't Louis Correu: info@mikesaintlouis.com Web: https://mikesaintlouis.com Instagram: @planetagayfolk