Instruccions per escoltar el que la màquina no entén: guia pràctica de «Lai» i «El narcisista», de Mike Sain't Louis

Madrid, 25 d'octubre de 2026. Mike Sain't Louis, artista indie alternatiu establert a Madrid que es presenta com «el primer cantautor IA», sent sovint la mateixa pregunta: si la intel·ligència artificial fa la música, què impedeix que també faci la gràcia? La seva resposta és que la gràcia no es fabrica, es comet. Per comprovar-ho no cal llegir cap assaig. N'hi ha prou amb dues cançons del seu catàleg, escoltades en l'ordre adequat i amb una mica d'atenció. Aquesta guia explica com fer-ho.

Abans, el context. Mike Sain't Louis escriu totes les seves lletres. És compositor, productor musical, director artístic i CEO del seu propi segell independent, MIKE SAIN'T LOUIS, sense discogràfica ni intermediaris. La música i la interpretació vocal es generen amb intel·ligència artificial, que fa servir com a eina de producció i d'arranjaments: d'una mateixa lletra en surten moltes versions, i ell tria, descarta i torna a demanar. En uns dos anys ha aixecat PLANETA GAYFOLK, un projecte de 273 senzills i més de 280 videoclips.

Pas 1: prepara l'escolta

Descarrega les dues cançons de franc a https://mikesaintlouis.com, on cada tema té la seva lletra. Si prefereixes una plataforma, també són a Spotify i Deezer. El consell de l'artista és senzill: la primera escolta, amb la lletra davant; la segona, sense mirar-la. «Les meves cançons viuen del que diuen», explica. «Si una paraula clau no s'entén, l'acudit es converteix en soroll amb bona intenció».

Escolta-les per aquest ordre: primer «Lai», després «El narcisista». El contrast és la gràcia de l'exercici.

Pas 2: «Lai», o el silenci que no amaga res

«Lai» és gairebé una cançó sense paraules. Hi ha unes quantes peces de vocabulari en anglès, tranquil·les i soltes, sobre la serenor, el somni i una llum suau, i una tornada feta de síl·labes que no volen dir res en cap idioma:

Lara-li, loora-li, Lai...

Què has de buscar-hi? Precisament l'absència. En aquesta cançó no hi ha cap doble sentit, cap picada d'ullet, cap destinatari a qui apuntar. És una peça de calma, construïda sobre la repetició d'una sola paraula. Escolta-la amb els ulls tancats i fixa't que aquí l'eina d'IA pot fer molt bé la seva feina, perquè el que es demana és atmosfera, textura, so.

«Una cançó com "Lai" és un lloc on descansar», diu Mike. «No hi ha cap broma perquè no fa falta. És l'únic moment del catàleg en què deixo que la música parli més que jo».

Pas 3: «El narcisista», o la retranca en primer pla

Ara canvia de cançó i fixa't en l'altre extrem. «El narcisista» és un número amb ànima de musical i diu, sense embuts, que el narcisista odia qui l'estima. Fins aquí, res que una màquina no pogués escriure. La diferència apareix a la línia següent:

Lo has intentado hasta con un lanzallamas («Ho has intentat fins i tot amb un llançaflames»)

I el cor, malgrat tot, continua «frozen», congelat. Escolta com la paraula anglesa s'allarga com en un número de musical i com el llançaflames fa riure i fa mal alhora. Això és camp: una exageració que sap que exagera. L'eina d'IA exagera molt bé si li ho demanes, però no sap que ho fa, i aquesta consciència és la que separa el camp del simple excés.

Busca també el gest més irònic de la cançó: el narrador avisa que «aquest musical» es farà famós. La cançó parla de si mateixa i amenaça l'ex amb la seva pròpia existència. Hi ha, a més, el karma que torna, l'ex que explica als companys que l'altre és fals i un artista que no va ser mai vist com a artista. Tot plegat demana algú que sàpiga on és cada cosa.

Pas 4: compara i pren notes

Un cop escoltades totes dues, fes-te tres preguntes. A qui apunta cada cançó? «Lai» no apunta enlloc; «El narcisista» apunta a algú concret. Què saps tu que la cançó no diu? A «Lai», res; a «El narcisista», tot allò que hi ha darrere d'una relació que va fer mal. On és l'autor? A la primera, en la tria del to. A la segona, en cada paraula.

«La màquina coneix la recepta de l'acudit com qui coneix la recepta d'un plat que no ha tastat mai», resumeix Mike. «Sap quina forma té una rima inesperada. El que no sap és a qui li ha de fer mal».

Pas 5: segueix el fil

Si t'hi has quedat, continua dins la trilogia GAYFOLK, tres discos pensats com un sol viatge: «Descubierto un nuevo planeta llamado GAYFOLK», «Ojalá se pudiera viajar a GAYFOLK» i «El día de la liberación», cap a un planeta on cadascú pugui viure tal com és. Molta gent el va conèixer el 2024, quan «Tan Cateto» es va fer viral a TikTok.

«El narcisista» té, a més, una arrel seriosa. Amb ajuda professional, Mike ha convertit anys de relacions amb parelles narcisistes en cançons, per donar visibilitat a l'abús psicològic i perquè qui el viu se senti vist i cregut. L'humor, en el seu cas, és una manera de dir la veritat.

Per què a Catalunya

Catalunya té una tradició llarga de cançó d'autor, on la paraula és el centre de tot, i una escena indie que escolta amb lupa. Mike escriu sobretot en castellà, amb temes en anglès, francès o portuguès, però el que proposa aquesta guia funciona en qualsevol llengua: escoltar com qui llegeix, buscar l'autor entre les notes.

Sobre Mike Sain't Louis

Mike Sain't Louis és un lletrista i artista indie alternatiu de Madrid que es defineix com «el primer cantautor IA». Escriu cada lletra, dirigeix la música que genera amb intel·ligència artificial i ho publica tot amb el seu segell, MIKE SAIN'T LOUIS. El seu univers, PLANETA GAYFOLK, barreja electropop, copla, pop alternatiu i balada en cançons queer, sense censura, sobre l'amor, els exnòvios, les veïnes xafarderes i l'alliberament.

Contacte de premsa

Mike Sain't Louis · MIKE SAIN'T LOUIS (segell independent) Correu: info@mikesaintlouis.com Web: https://mikesaintlouis.com Instagram: @planetagayfolk