Escoltar «Trasto viejo» amb una bossa d'escombraries a la mà: crònica d'una cançó de Mike Sain't Louis sobre persones tractades com a mobles

Madrid, 25 d'octubre de 2026. Vaig posar «Trasto viejo» per primera vegada mentre baixava la brossa. No ho vaig triar; va passar així. I en arribar al carrer, al costat dels contenidors, hi havia un matalàs recolzat a la paret, amb aquella dignitat estranya que tenen les coses abandonades. La cançó de Mike Sain't Louis, l'artista indie alternatiu de Madrid que es presenta com «el primer cantautor IA», em va sonar a les orelles exactament en aquell moment. Des d'aleshores, no he pogut tornar a mirar un moble a la vorera de la mateixa manera.

Una lletra que gairebé no té frases

El primer que crida l'atenció és l'economia. «Trasto viejo» quasi no té frases completes. Té una paraula, un grapat d'adjectius i un recorregut que va de l'ús a l'abocador. La lletra no descriu l'objecte: no diu de quin color és, ni quina forma té, ni d'on va sortir. Només li va penjant etiquetes. La tornada ho resumeix d'una tirada:

«Trasto viejo, tirado, olvidado»

I a això s'hi sumen altres paraules: brut, inútil, usat, acabat. Cadascuna és un pas més cap a les escombraries. En el seu blog, l'autor ho compara amb l'inventari que fa algú quan buida un pis: no hi ha temps per a la nostàlgia, es mira l'objecte, se li posa una paraula i es decideix el seu destí.

M'hi vaig quedar enganxat per una raó que l'artista explica sense embuts. Aquests adjectius de moble són els mateixos que algú pot acabar sentint sobre si mateix després d'una relació en què l'han tractat com un objecte. «Són paraules de moble, però fan mal com paraules de persona», escriu.

Del menjador a la vorera

Tots coneixem el viatge d'un moble vell. Primer és al menjador, al seu lloc, complint la seva funció. Després comença a fer nosa. S'arracona en una habitació, en un traster, al fons d'un armari. I un dia algú decideix que ja n'hi ha prou i el baixa al carrer.

Mike Sain't Louis situa aquesta imatge a Madrid, on el sofà, el matalàs o la tauleta esperen al costat del contenidor, de vegades durant dies. Recorda que existeix un servei municipal per recollir mobles i que hi ha punts nets per a allò que no cap a les escombraries normals. Però el paisatge de l'objecte abandonat a la vorera, diu, forma part de la ciutat tant com les terrasses. Qualsevol que visqui a Barcelona, a Girona o a Lleida reconeixerà la postal.

La cançó fa el mateix camí, comprimit en uns quants versos. De l'ús a l'abandó, de l'abandó a l'abocador. No hi ha estació intermèdia, ni cap intent d'arreglar-lo o de regalar-lo a algú que l'aprofiti. Directe al contenidor.

El contenidor més apartat

Hi ha un detall que, després de diverses escoltes, se'm va quedar clavat. L'objecte no es deixa en qualsevol lloc: es deixa al contenidor més apartat. L'autor hi veu una petita obra de crueltat quotidiana. No n'hi ha prou amb desfer-se de la cosa; cal allunyar-la, posar-la on no es vegi, on no calgui creuar-se-la en baixar a comprar el pa. És la diferència entre llençar una cosa i voler oblidar-la.

En una relació, aquest contenidor apartat pren moltes formes, segons l'artista: el bloqueig a totes les xarxes, el canvi del bar de sempre, la versió de la història que s'explica als amics comuns perquè ningú no pregunti. Allunyar algú del propi paisatge per no haver de veure el que se li ha fet.

Molestar no és el mateix que fer pudor

La lletra dona dues raons per llençar l'objecte: molesta i fa pudor. Mike Sain't Louis s'atura en la diferència. Molestar és ocupar un lloc que un altre vol; fer pudor és contaminar l'ambient. Quan una cosa molesta, el problema és d'espai. Quan fa pudor, és de convivència.

És aquí on la cançó em va tocar més. Qui llença alguna cosa perquè fa pudor poques vegades es pregunta per què. Potser estava mal guardada. Potser ningú no la va cuidar. Potser es va fer malbé precisament pel tracte que va rebre. La lletra no ho diu, però deixa la sospita surant. I en aquesta sospita hi ha tot un retrat de qui tira, no només de qui és llençat.

La cultura d'usar i llençar

L'artista enquadra la cançó en una cultura que coneixem bé: maquinetes d'afaitar, gots de plàstic, roba que es fa malbé en tres rentades. Objectes fets per durar poc. «Trasto viejo» pregunta, sense dir-ho en veu alta, què passa quan apliquem aquesta lògica a les persones.

No és casual. Mike Sain't Louis ha explicat públicament que, amb ajuda professional, converteix en cançons anys de relacions amb parelles narcisistes, per donar visibilitat a l'abús psicològic i a les seves petjades en la salut mental, i perquè qui ho viu se senti vist i cregut. Aquesta cançó, curtíssima i repetitiva com una cantarella de pati, forma part d'aquest projecte.

Per què escoltar-la des de Catalunya

A Catalunya, on la música indie fa anys que conviu amb el català, el castellà i l'anglès sense demanar permís, una cançó d'una sola paraula repetida fins a l'esgotament s'entén de seguida. La lletra completa és brevíssima i val la pena llegir-la abans d'escoltar-la. Jo ho vaig fer al revés, amb la bossa a la mà, i també va funcionar.

On escoltar-la i descarregar-la

Tota la música de Mike Sain't Louis es pot escoltar i descarregar gratis al seu web oficial, https://mikesaintlouis.com, amb la lletra de cada cançó. També és a Spotify, Deezer i les principals plataformes. La reflexió completa de l'artista sobre «Trasto viejo» es pot llegir al seu blog: https://mikesaintlouis.com/blog/de-usar-y-tirar-trasto-viejo-el-punto-limpio-y-las-personas-tratadas-como-muebles

Sobre Mike Sain't Louis

Mike Sain't Louis és un artista indie alternatiu establert a Madrid que es defineix com «el primer cantautor IA». Escriu totes les seves lletres i és compositor, productor musical, director artístic i conseller delegat del seu propi segell independent, MIKE SAIN'T LOUIS, sense discogràfica ni intermediaris. La música i la interpretació vocal es generen amb intel·ligència artificial; la paraula, la idea i la direcció són seves. En uns dos anys ha publicat 273 senzills i més de 280 videoclips dins del projecte PLANETA GAYFOLK, organitzat en la trilogia «Descubierto un nuevo planeta llamado GAYFOLK», «Ojalá se pudiera viajar a GAYFOLK» i «El día de la liberación». El 2024, «Tan Cateto» es va fer viral a TikTok.

Contacte de premsa

Correu: info@mikesaintlouis.com Web: https://mikesaintlouis.com Instagram: @planetagayfolk